Parlar de Remedios Varo (Anglès, Girona, 1908-Mèxic, 1963) implica reconstruir el panorama de l'exili republicà espanyol i traslladar-nos a un univers tan inconfusible com captivador en què la imatge i la paraula es conjuguen en una peculiar concepció del concepte de ?poesia?.

L'obra de Remedios Varo s'exhibeix ara als principals museus del món i és un dels molts exemples de la presència efectiva de les dones al Surrealisme. En els seus llenços desfilen personatges eteris, que treballen reclosos als seus laboratoris (Harmonia, Ciència inútil o l'alquimista), deambulen a la recerca del coneixement (Exploració de les fonts del Riu Orinoco) o ironitzen sobre la vida quotidiana de les dones (Mimetismo, Tailleur pour dam mes), tot això en espais difusos i en un ambient oníric presidit per l'humor, la tendresa i, de vegades, el desassossec.