Impulsats per la generació punk i anomenades squatters, van innovar la protesta amb un ventall de pràctiques tan rupturistes i performatives, tan allunyades de la realitat  social i política que construïren un microcosmos trencador amb els processos mobilitzadors anteriors. Farcit d'un tarannà llibertari, amb l'actitut descarada i irreverent d'aquella primera generació punk, amb una pràctica assembleària i horitzontal en l'autoorganització i en la creença en la legitimitat de l'autodefensa i l'acció directa, aquella generació va sacsejar tot l'univers de valors d'una ciutat ofegada per l'especulació. Okupar era fer política. Era construir utopies i creure en revolucions. Eren els anys '90. L'establishment polític, social i mediàtic va passar de la primera fase de simpaties a les acusacions de terrorisme de baixa intensitat. No era només la sagrada propietat privada la que estava en joc, era la por a l'organització; l'organització d'un segment de la població, jove, insurreccional i incorruptible.