A la mort de Franco, la democratització del règim dictatorial no és atorgada graciosament des de dalt, sinó forçada des de baix per multitud de moviments reivindicatius que, començant per les vagues salvatges organitzades per assemblees, conceben la democràcia a la seva manera.

L'amnistia, per exemple, no s'aconsegueix sinó després de diversos cicles de mobilitzacions de carrer, en enfrontament permanent amb els anti-avalots i a costa de bon nombre de morts.

Aquesta és la seva història, explicada a moltes veus per algunes persones que la vivim, en diàleg amb altres que s'hi interessen aquí i ara. El relat sorgeix d'un debat i una reflexió estratègica, útils per als que es plantegen en aquest moment la lluita contra la presó.