La precarietat laboral, econòmica i social són denominador comú de les treballadores de la llar i les cures, un sector invisibilitzat format majoritàriament per dones migrades amb situació administrativa irregular i amb càrregues familiars; que malgrat la tasca reproductiva essencial que desenvolupen pel sosteniment de la vida, són les menys beneficiades per la negociació col·lectiva i se senten poc o gens representades pels sindicats majoritaris i partits polítics.
Auto-organitzades, aquests referents de lluita laboral i feminista de l?Estat espanyol, compten amb el suport mutu, la solidaritat d?altres col·lectius i les xarxes socials com a eines per visibilitzar les seves reivindicacions.
En aquest punt, ens preguntem, poden el moviment cooperativista i sindicalista transformador estrènyer vincles i sumar sinergies per esdevenir un revulsiu per a la dignificació del treball en sectors altament precaritzats de la societat?
Amb la participació de:
