Des de la ràbia d'haver de rasurar, depilar i estilitzar els pèls del cony per imposició social, decideixo fer aquesta oda al cony pelut, reflexió d'un cony sobre aquesta moda de portar-lo rasurat, de ser com una vulva de nena sense un pèl, de sentir estrany per ser qui és. I reivindicar el cony i els nostres pèls com són.
Nani Miras