Connecta't a http://reconstruim.canvies.org/ i col·labora amb el projecte a través de la campanya de micromecenatge #RefemCanVies
---
Tractàvem de canviar el món.
Èrem joves utòpics?
o ja sabíem que el progrés no ens duia enlloc?
Treure's un títol, trobar una bona feina, formar una família, pagar una hipoteca.
La Barcelona olímpica, la Catalunya d'en Pujol,
Construïda donant l'esquena als barris on hem crescut.
Passant com una apissonadora per sobre les nostres vides.
Intentant trencar el vincle social dels nostres barris.
Tractant de frenar els somnis de l'engranatge popular.
Lluny d'acceptar aquesta doctrina de servitud
el ric teixit social de Sants seguia les passes dels seus avantpassats
forjant xarxes de suport mutu i articulant-se en eixos comuns com la cultura popular,
les lluites urbanístiques, l'antifeixisme o l'antiautoritarisme.
Les unes amb les altres,
constituïnt una xarxa d'espais i projectes propis,
de la gent i per a la gent.
Configurant la nostra identitat. Som del barri de Sants
Nosaltres vam optar per ocupar Can Vies
Construir un món real per sobre del món que ens volien fer creure.
On aprendre juntes.
On crear cultura, on crear llenguatge.
On compartir gestos i processos.
Davant la seva democràcia distòpica vam posar en pràctica la utopia de l'autonomia, l'autogestió i l'empoderament popular.
Nosaltres lluitem.
Vam créixer lluitant i cap de les derrotes aconseguirà que ho deixem de fer.
No va ser gens fàcil veure i plorar amb impotència cada part que l'Ajuntament li robava a Can Vies.
Vam patir cada cop d'excavadora.
Com si fossin al propi cos.
Com cada cop de porra.
Però més profund, directe al cor.
El dolor. La ràbia. La por.
Bategant fort al nostre interior.
L'assetjament policial al barri.
La brutalitat marcada sobre els nostres cossos.
La militarització dels nostres carrers.
Ells no volien enderrocar l'edifici.
Ells volien enderrocar-nos moralment.
Fer-nos defallir. Criminalitzar-nos.
No sabien, però, que dins l'edifici, hi eren tots els barris, tota l'articulació de contrapoders populars existents arreu del territori.
No recordaven que si ens toquen a una ens toquen a totes.
I Sants es va alçar en peu de guerra.
Amb caputxa o cassola.
Vam cridar que no estem soles!
I el crit es va propagar per tot el territori.
Aires gamonaleros, brises del 15M.
L'espurna encesa d'una ex-cavadora.
Hem guanyat.
Can Vies es queda.
I ara ens toca aprendre a gestionar les victòries.
Des de Can Vies volem dirigir els nostres esforços a la reconstrucció de l'espai, per poder tornar a
desenvolupar l'activitat regular del centre social el més aviat possible.
Alhora volem fer de #‎ReconstruïmCanVies un procés enriquidor i col·lectiu.
Volem pensar i crear plegades aquesta nova etapa per Can Vies.
El repte que ens hem marcat és molt gran,
però sabem que comptem amb una gran arma:
la solidaritat.
Però el més important serà reconstruir i apuntalar els llaços del suport mutu.
Demostrar de nou que si ens toquen a una ens toquen a totes.
No deixar soles a les centenars de persones que han d'afrontar les conseqüències repressives de la
setmana de mobilitzacions al carrer.
I sobretot, treure els nostres companys Sergi i Ivan de la presó.
Alerta!
Som la rereguarda solidària en moviment.
Som Can Vies!
Estenem l'autogestió!