Clara Valverde. Liga Sídrome de Fatiga Crónica.
La privatització de la sanitat publica.
Va dir fa el 21-3-12 el conseller de salut Boi Ruiz: El 2011 el 60% dels catalans malalts de càncer han pogut accedir a temps a l'tratimiento. Donem-li la volta al titular: El 2011 un 40% dels catalans malalts de càncer, gairebé la meitat, no han pogut accedir a temps al tractament!
Aquesta és la realitat.
Les senyores i senyors del Departament de Salut són només administradors. Per a qui administren? Vegem que fan: vulneren i canvien lleis, retallen i privatitzen. Amb quin objectiu?: Deteriorar la sanitat pública perquè ens anem a la privada. Resultat: ells s'enriqueixen. Bou Ruiz recomana des del primer dia que els ciutadans i ciutadanes contractin assegurances privades. ¡Buene acció de govern d'un administrador de la pública!
Quina relació tenen amb la sanitat privada aquestes persones que estan administrant la pública? ; Qui els substitueix a la privada?; ¿Respecten les incompatibilitats?
Diuen que les mesures excepcionals són per un temps - 4 anys diu el president Mas -. ¿Ens ho podem creure quan estan canviant lleis i aprovant noves?. Podem creure'ns que aquests canvis ho són només per una estoneta?
L'estratègia és crear dubtes i carregar la responsabilitat sobre el usuaris: és que gasteu molt! Qui ha gastat molts, qui s'ha comprat un hospital? No, no és veritat, no han estat els usuaris que han gastat. Sembrar dubtes és una de les estratègies favoritats del neoliberalisme.
Han establert la discriminació per treball: qui no trabje o estigui aturat va a la cua de les llistes d'espera.
I han establert discrimació per determiandos problemes de salut: les operacions de cataractes i de pròtesi de maluc i genoll s'han situat en la cua de les prioritats. La independència personal, la visió i la capacitat motirs cotitzen a la baixa a Catalunya.