MEMORIA DEL SAQUEO (2003)
NOTA DE INTENCIÓ:
La tragèdia que ens va tocar viure amb l'enfonsament del govern liberal de De la Rúa, em van impulsar a tornar als meus inicis en el cinema, fa més de 40 anys, quan la recerca d'una identitat política i cinematogràfica i la resistència ala dictadura, em van portar a filmar "L'Hora dels Forns". Les circumstàncies han canviat i per a mal: Com va ser possible que en el "graner del món" també patís fam? El país havia estat devastat per un nou tipus d'agressió, silenciosa i sistemàtica, que deixava més morts que els del terrorisme d'estat i la guerra de Malvines. En nom de la globalització i el lliure comerç, les receptes econòmiques dels organismes internacionals van acabar en el genocidi social i el buidament financer del país. La responsabilitat dels governs de Menem i De la Rúa no eximeix el FMI, el Banc Mundial ni als seus països mandants. Buscant beneficis extraordinaris ens van imposar plans neoracistas que suprimien drets socials adquirits i van condemnar a mort per desnutrició, vellesa prematura o malalties curables, a milions de persones. Eren crims de lesa humanitat en temps de pau.
Un cop més, la realitat em va imposar recontextualitzar les imatges i compondre un fresc viu del que havíem suportat durant les tres dècades que van de la dictadura de Videla a la rebel · lió popular del 19 i 20 de desembre de 2001, que va acabar amb el govern de l'Aliança. "Memoria del Saqueo" és la meva manera de contribuir al debat que a Argentina i el món s'està desenvolupant amb la certesa que davant la globalització deshumanitzada, "un altre món és possible".
Fernando E. Solanas
CARTA ALS ESPECTADORS:
Centenars de vegades m'he preguntat com és possible que en un país tan ric la pobresa i la fam arribés tal magnitud? Què va succeir amb les promeses de modernitat, treball i benestar que pregonessin polítics, empresaris, economistes il·luminats i els seus comunicadors mediàtics, si mai el país va conèixer aquests aberrants nivells de desocupació i indigència? Com es pot entendre l'alienació del patrimoni públic per pagar el deute, si l'endeutament es va multiplicar diverses vegades comprometent el futur per diverses generacions? Com va ser possible en democràcia tanta burla al mandat del vot, tanta degradació de les institucions republicanes, tanta submissió als poders externs, tanta impunitat, corrupció i pèrdua de drets socials?
Respondre als interrogants que va deixar la catàstrofe social o repassar els capítols vergonyosos de la història recent, seria impossible en els limitats marges d'una pel · lícula: fan falta moltes més, al costat de recerques, debats i estudis per donar compte de la magnitud d'aquesta catàstrofe .
Aquesta pel · lícula va néixer per aportar a la memòria contra l'oblit, reconstruir la història d'una de les etapes més greus de l'Argentina per incitar a denunciar les causes que van provocar el buidament econòmic i el genocidi social. "Memoria del saqueo" és també un cinema lliure i creatiu realitzat en els incerts mesos de 2002, quan no existien certeses sobre el futur polític del país. A trenta-cinc anys de "La Hora de los Hornos", he volgut reprendre la història des de les paraules i gestos dels seus protagonistes i recuperar les imatges en el seu context. Processos i imatges que amb els seus trets propis també han colpejat a altres països germans. És una manera de contribuir a la tasca plural d'una refundació democràtica de l'Argentina i al debat que al món es desenvolupa enfront de la globalització deshumanitzada amb la certesa que "un altre món és possible".
Fernando Solanas / març 2004
