Estem a la Barcelona del segle XXI. Aquesta Barcelona alegre, colorista, oberta, cívica, la Barcelona que, després de ser ciutat olímpica el 1992, s'ha convertit en punt de referència per a molts: ciutat mediterrània i europea de primera línia.

Però no tothom pot dir el mateix: Nicola Tanno, Jordi Sallent, Oscar Alpuente i Jordi Naval han quedat marcats de per vida a causa de la violència incomprensible i legitimada pel govern: una bola de goma, disparada per un Mosso d'Esquadra, els va rebentar un ull, va esquinçar les parpelles i va trencar ossos del crani. Cap d'ells estava fent un acte vandàlic, encara no saben per què els van disparar, i possiblement mai obtindran una resposta.

Les boles de goma són una arma de dispersió utilitzada per la policia espanyola ja des dels temps del franquisme. Són uns projectils de cautxú massís que pesen 90 grams i que, disparats amb una escopeta, arriben a la velocitat de 720 km / h. La policia les classifica dins de les armes "less-Lethal", és a dir, armes que no causen danys greus i permanents, però segons la definició de la Comissió Europea, multipliquen per set la força màxima que pot tenir una arma per a ser considerada " menys letal ". Així doncs, el cos antiavalots del nostre país fa ús d'una arma letal que sembla més pròpia d'altres països, els que han protagonitzat les revoltes àrabs, o que recorden els temps convulsos d'Irlanda del Nord i els seus conflictes nacional-religiosos, que van provocar tantes morts.

Cap de les víctimes de les boles de goma sap qui els va disparar. Els agents responsables es mantenen en l'anonimat i segueixen anant a treballar cada dia per la seguretat de tots nosaltres. Sembla impossible que un jutge pugui obtenir els informes dels Mossos, trobar incoherències en les declaracions, prendre en consideració els testimonis, i mentrestant, les quatre víctimes esperen; esperen poder saber qui els va disparar i perquè ho va fer, per entendre una mica més el desgraciat instant que els va deixar cecs d'un ull. Esperen que algú els reconegui el dany causat i que els demanin disculpes. I mentre esperen, s'han associat i lluiten per l'abolició d'aquestes armes: la campanya Stop Bales de Goma va començar el setembre de l'any 2010, amb la voluntat d'arribar a l'opinió pública i política, perquè incidents com els seus no tornin a passar més. Al llarg d'aquest temps han escrit articles, anat als mitjans de comunicació, buscat informació, han fet manifestacions al carrer i han cridat a les portes del Parlament. L'última de les iniciatives de Stop Bales de Goma és mostrar de forma directa i visual els danys que causen aquestes armes. Ells tapen la seva ferida amb un ull fals, de plàstic, perquè el món no s'espanti en veure'ls pel carrer, per poder fer una vida "normal". Però tapant-se la ferida, amaguen també la violència que han rebut. En aquesta ocasió han decidit mostrar-se tal com són: sense la pròtesi, evidenciant les conseqüències que per ells són irremeiables, i amb l'esperança que no hi hagi més ulls perduts de la mateixa manera.