El passat 18 de novembre es va recuperar un edifici de l'abandonament especulatiu per a l'allotjament de persones en situació de precarietat amb renda baixa al barri d'Hostafrancs. És una iniciativa que forma part del moviment 15M i que respon a la crida a l'acció per un habitatge digne impulsada per les assemblees de tots els barris de la ciutat. Aquest edifici fa dos anys abandonat amb l'obra sense acabar i pertany a La Caixa de Balears "SA NOSTRA". La promotora d'aquests immobles, Nyala 2006 SL, es troba endeutada per diferents motius des de l'any 2007, motiu pel qual suposem que va ser adquirida per "SA NOSTRA" - Caixa de Balears - com una manera de compensar el seu deute. L'edifici és un clar exemple del producte de la bombolla immobiliària que ha quedat buit amb l'arribada de la crisi i que no està tenint una funció social, sinó especulativa. La denúncia que Nyala 2006 SL ens ha posat posa en perill la continuïtat del projecte i, amb ell, a totes les famílies que volíem reallotjar a l'edifici. Per això et demanem que signis aquesta petició de suport a l'habitatge18n. Text de la carta Destinatari: Ajuntament de Barcelona i jutjats Els particulars i entitat sotasignants volem manifestar el nostre suport al habitatge18n, situat al carrer Hostafrancs nombre 1-3, però sobretot a les famílies desnonades que, abans de quedar al carrer, han decidit fer efectiu el seu dret a un habitatge donant-li una funció social a pisos que portaven més de tres anys buits. La greu crisi econòmica i social que patim es reprodueix de forma dramàtica amb el tema de l'habitatge. Cada dia més persones es queden al carrer, privades d'un sostre digne, abocades a la marginació, en una veritable situació d'emergència social. Mentre que estadístiques recents assenyalen l'existència de 3.417.064 cases buides a tot l'estat (un 13% del parc total d'habitatge), més de 300.000 famílies han perdut casa seva en aquests últims 3 anys a tot l'estat. Catalunya encapçala aquest trist rànquing amb més de 50.000 casos, sobretot a la província de Barcelona, ​​on durant el 2011 s'estan produint 19 desnonaments diaris i s'inicien 24 execucions hipotecàries, amb més de 18.000 desnonaments des del 2008. En aquest context, les polítiques de les administracions han brillat per la seva absència, incapacitat o rigidesa per afrontar degudament la problemàtica. L'habitatge de lloguer social només arriba a l'1%, tot i que Barcelona disposa d'uns 80.000 pisos buits. L'escassetat del parc públic d'habitatge provoca entre altres una burocratització excessiva que dificulta encara més la situació, ja de per si difícil, dels necessitats de cobertura social i de les famílies amb renda baixa. Aquesta inacció de les administracions ha estat el detonant perquè l'Assemblea de Barcelona de l'15M, a través de l'Assemblea del barri de Sants, passi a l'acció. En aquest context, la recuperació d'un edifici buit i abandonat propietat d'una immobiliària i d'un banc, per al reallotjament de persones en situació d'emergència social, té tot el sentit i posa en primer pla la possibilitat real de cobrir una necessitat bàsica amb els recursos existents. Per això, instem a l'Ajuntament de Barcelona i al Jutjat a:
1) Garantir que es respecti la necessitat d'habitatge de les famílies reallotjades a l'edifici 18N i pressionar a la propietat perquè no emprengui processos judicials en contra.
2) Davant la crisisis, els desnonaments i les grans dificultats per accedir a l'habitatge:
- Entenem que el sòl públic és de propietat col·lectiva i, per tant, no s'ha de vendre.
- La VPO és un bé col·lectiu i, per tant, mai no ha de ser de compra, ja que suposa la seva privatització de fet. Tota HPO hauria de ser de lloguer o fer cooperatives de lloguer en cessió d'ús.
- Els pisos buits propietat de la banca i els grans propietaris han de ser expropiats i convertits en parc públic de lloguer, en el cas que la persona disposi d'un sou suficient per pagar-lo.
- Entenem que la reapropiació de béns amb una funció social no és un delicte. Per tant, entrar en un habitatge propietat d'un especulador per resoldre la necessitat d'habitatge s'ha de despenalitzar.
- Dació en pagament com a dret per a totes les persones que pateixen la situació inadmissible d'estar perdent el seu habitatge però han de continuar pagant el deute contret, deute produït per l'abús i estafa de la banca i immobiliàries. Reduint sempre la voluntarietat de la major part de les persones usuàries de l'habitatge.