El campament anti-MAT va ser desallotjat el passat 24 de març del 2010, amb un desallotjament que ha va durar des de les 7 del matí fins a les 14,30, realitzat per una brigada especial d'escaladors dels mossos. També va estar en tot moment la brigada mòbil dels mossos, a més d'un grup de policia rural. El desplegament va ser massiu, mantenint a tot el món allunyat del lloc fins que va acabar el desallotjament. Durant tot l'operatiu dels mossos secretes van estar presents a Sant Hilari Sacalm. Les persones a les que s'anava baixant estaven retingudes fins que tot va acabar. Una persona que s'havia negat a identificar va ser detinguda i portada a Santa Coloma de Farners, on hores més tard va ser posada en llibertat. Totes les persones del campament tenen citació per presentar-se davant el jutge el 31 de maig a Santa Coloma de Farners.

---

Arreu del planeta hi ha experiències semblants al Bosc Okupat AntiMat. Alguns dels referents es troben per exemple a Anglaterra, on a mitjans dels anys noranta hi havia trenta campaments simultanis sobre el recorregut d'una mateixa carretera. La majoria dels campaments van ser desallotjats, però el govern va desestimar entre el 80 i el 90 % de nous projectes de carreteres. «9 ladies» és també una okupació forestal en un bosc celta, d'alta importància arqueològica i natural, on es volia fer una cantera; ara, després de nou anys de lluita han guanyat el judici i han parat les obres de la cantera. Un altre exemple vigent i molt actiu el trobem a Tasmània on el profit econòmic està arrassant la selva, estan talant arbres centenaris per convertir-los en paper de wc. A part de viure i crear al bosc okupat fan accions on es volen talar els arbres, suposant situacions tenses, ja que els treballadors són autònoms endeutats per adquirir la maquinària necessària que defensen fermament, i la lluita esdevé en un pla més personal i cos a cos. A part dels que hem esmentat hi ha més exemples a Bèlgica, Holanda, França, l'Amazònia, etc. Sigui per aturar carreteres, aeroports, canteres, expansió de ciutats, laboratoris, qualsevol símbol del progrés; com també un bosc en si, defensar un espai natural que sobreviu a la barbàrie. Són totes elles motivacions per una okupació forestal.

El de la torre 114 és el primer bosc okupat de la península. Semblances les trobem amb la gent contra el TAV d'Euskadi que van penjar-se dels arbres durant uns dies per intentar frenar les obres, però no per crear un campament ni un espai de vida i convivència (cosa que sí fan amb la campada anual contra el TAV —de 10 a 15 dies de durada— que instal·len cada any en un punt diferent afectat per les obres del tren). També en trobem amb l'okupació dels pobles abandonats per intentar frenar les obres del pantà d'Itoiz, al mateix temps que es creaven nous espais de vida. Al Bosc Okupat AntiMat s'hi troben diferents individualitats unides per la lluita contra la industrialització, algunes són de les mateixes Guilleries, d'altres venen d'altres boscos d'arreu, d'altres s'hi han sumat per l'afinitat de crítica al sistema en general i contra la MAT en particular.

«No estem okupant només per salvar aquest trosset de bosc. No ens queixem de què aquesta infraestructura passi pel costat de casa nostra. El nostre discurs va més enllà». S'okupa la torre 114 a les Guilleries com a Euskal Herria se sabotegen màquines del TAV. Es lluita des dels boscos de Sant Hilari com el MEND actua a Nigèria per defensar el Delta del riu Níger, els mapuches a l'Araucania o el Front d'Alliberament de la Terra ho fa en diversos països del món amb la seva estratègia descentralitzada. És una pràctica més de resistència contra l'actual sistema de domini. «No demanem un soterrement de les línees elèctriques o un recorregut alternatiu. Ho volem impedir, ens hi oposem frontalment».

Des dels boscos