AIXÒ NO TÉ REMEI! Sota el nom d' 'això només ho arreglem entre tots' s'han injectat milions i milions d'euros a una campanya per 'fer recuperar la confiança de la gent en el sistema' la qual cosa ha creat una forta reacció a la xarxa, perquè s'ha vist clar que això no és seguint com fins ara, com s'arregla. El que volem qüestionar des d'aquí, però, és que 'això' entenent-ho com aquesta crisi sistémica del capitalisme, es pugui arribar a arreglar. En contrapartida, pensem que AIXÒ NO TÉ REMEI, i que s'ha de deixar o fer caure, perquè és un canvi integral del sistema actual, és a dir una altre cosa, el que cal que posen en marxa entre totes.

EXPLICANT 'AIXÒ' La crisi cíclica s'ha unit a la d'un sistema basat en el creixement, el qual ja no es pot mantenir. La crisi té un caràcter plural (econòmica, energètica, ambiental, ideològica...) i les interrelacions entre els seus diversos components li donen un comportament erràtic i poc previsible. Aquesta nova etapa s'està caracteritzant per les grans caigudes productives i l'augment de la desocupació en els països centrals i en la major part de la perifèria. La pluja de milions abocada sobre els mercats dels països rics, no han aconseguit frenar la davallada. A l'Estat espanyol l'atur ha arribat a ser del 18,8% al març del 2010 i s'espera que es mantingui en aquestes xifres uns quants anys.

SOLUCIONS ESCANDALOSES O FALSES Des que es va produir el col·lapse financer a mitjans de setembre del 2008, els governs d'arreu del món han intentat suavitzar la caiguda a través d'ajudes milionàries; primer a la banca, després a les indústries clau, com la de l'automòbil, i en menor mesura als consumidors. Ens han fet escandalitzar amb les ajudes als mateixos responsables mentre milions de persones perdien la feina o eren embargades pels seus deutes. Però ni així estan aconseguint arreglar-ho. Aquestes injeccions de fons estan augmentant perillosament l'endeutament públic sense aconseguir l'objectiu buscat. Això succeeix perquè darrera de la crisi de liquiditat hi recau el sobreendeutament públic i sobretot privat, que ha col·locat a nombroses empreses i una enorme taxa de consumidors en la morositat, i cada vegada més en la insolvència. A l'Estat espanyol, l'endeutament de famílies i empreses es més del doble del PIB. Pel que fa a la morositat dels crèdits concedits per bancs, caixes i cooperatives de crèdit a particulars i empreses, aha superat el 5% en aquest 2010. En el cas dels establiments financers de crèdit, la xifra ja ha augmentat fins l'espectacular 9,79%. El sobreendeutament no s'arregla injectant nou diner prestat al mercat, doncs amb aquestes intervencions només s'aconsegueixen respirs passatgers i retarden una mica el col·lapse sense poder-lo impedir. I, d'altra banda, a través de les ajudes públiques 'anticrisi', els deutes canvien de mans privades a públiques, a costa de posar en risc la solvència dels propis estats. El dèficit de l'Estat espanyol ja ha arribat al 9,5% a finals del 2009 mentre que l'UE ja l'expedientava quan superava un, ara irrissori, 3%. El que també és important entendre és que la insolvència i el sobreendeutament no són només conseqüència de l'abús financer sobre les empreses i persones, sinó que són el resultat d'un prolongat estancament productiu. I la causa principal d'aquesta crisi de creixement de l'economia productiva és l'encariment i l'escassetat de les matèries primes i els recursos naturals que el capitalisme ha estat espoliant, i en molts casos malgastant, cada vegada més les darreres dècades.

AIXÒ NO TÉ REMEI Paradoxalment, si l'economia s'arribés a refer, faria col·lapsar el planeta en quan a subministrament energètic, i és que no es pot créixer sempre en un planeta amb recursos finits. Ara, a principis del segle XXI, ja estem arribant al límit d'alguns d'aquests recursos. Quan hi torni a haver prou liquiditat financera per reactivar l'economia, el que faltarà serà líquid per alimentar-la. El pic del petroli és aquí. L'or negre ens va donar el primer avís, i d'altres combustibles fòssils, minerals per la indústria, fertilitzants per l'agricultura, terres cultivables i un llarg etcètera de recursos limitats, travessaran problemes ben aviat si l'economia capitalista es refà. És el conjunt del sistema el que ha entrat en crisi. Són els pilars del capitalisme, el model de creixement, els seus sistemes productius i el model consumista, els que no tenen solució. Un sistema globalitzat del que cap país pot escapar perquè està articulat a nivell comercial, productiu i financer.

NOSALTRES O ELLS! Amb aquesta crisi també arriba el moment de proposar-nos un canvi de model en l'àmbit personal i col·lectiu. Si posposem l'enfrontament a la situació amb correccions de maquillatge, però no de fons, la caiguda serà més forta i més inapel·lable. Cal que ens qüestionem de dalt a baix el model econòmic capitalista i desenvolupista. Ens hem de qüestionar que surtin tants cotxes a rodar, aquesta civilització, aquesta indústria i les seves cadenes que fabriquen automòbils de més, i incomptables muntanyes d'objectes inservibles. No tenen futur. El lloc de treball a la gran fàbrica de torn no és un valor absolut. Cal que posem en dubte el cercle viciós de fomentar el consum, perquè augmenti la producció per sostenir el 'nivell de vida'. Si assegurem les necessitats bàsiques, el nostre nivell de vida correspondrà al que som, a com ens sentim i a com ens relacionem, no pas a les possessions materials.