La Escuela Expandida, és un documental de ZEMOS98 e Intermedia.
Quan el setembre de 2008 vam iniciar les converses amb Platoniq i Juanjo Muñoz (per aquell temps director de l'IES Antonio Domínguez Ortiz) per plantejar una col·laboració dins de l'onzena edició del Festival Internacional ZEMOS98, no sabíem què passaria. Des de fa ja alguns anys seguim de prop el treball de Platoniq, van participar en la setena edició amb la seva Burn Station i ens venia de gust moltíssim tornar a integrar-los dins de la programació del festival. Per la temàtica escollida aquest any, Educació Expandida (i el subtítol "l'educació pot succeir en qualsevol moment i en qualsevol lloc"), el Banc Comú de Coneixements (BCC) era ideal per al projecte. També des de feia temps sentíem - i sentim-la necessitat d'apropar-nos a altres barris allunyats del centre de Sevilla, per redistribuir els continguts i per trencar amb les lògiques centralistes de la programació cultural i política de la ciutat.
La combinació de Platoniq, un col.lectiu artístic i social amb base a Barcelona, i l'Institut Antonio Domínguez Ortiz, situat a l'Avinguda de Les Lletanies, en ple barri de les Tres Mil Viviendas de Sevilla, ens semblava suculenta, atractiva i necessària. Suculenta perquè plantejava una autoavaluació al centre i les institucions educatives, atractiva per donar la veu a un barri estigmatitzat i assenyalat pels mitjans de comunicació, i necessària perquè proposava una experiència educativa basada en l'autoaprenentatge i en la incidència sobre el territori.
Per tot això, fer un exercici d'intervenció i representació de la realitat era molt més que un repte, una aventura que ens semblava impossible si comptem, com va dir Juanjo, amb "la difícil simplicitat de la idea" a l'hora de narrar la posada en pràctica del nostre petit experiment socio-educatiu. Així que cridem a Intermèdia. Perquè sabíem que són molt més que una productora: són persones compromeses amb les imatges que narren. Gent que entén que explicar una història requereix assumir el paper d'intermediari entre la realitat i l'espectador. Un repte només a l'abast de narradors sensibles.
Honestament, no va ser fàcil. Si ja eren extraordinàries les figures de Platoniq i ZEMOS98 durant una setmana a l'institut, plantejant una dinàmica educativa basada en l'intercanvi lliure de coneixements, més va esdevenir si hi afegim les càmeres i els equips de so. Juliol Veiga i el seu equip van haver de transitar en un espai molt delicat, tractant d'estar sempre presents, però sense estar-ho, tractant de captar una història, però sense intervenir-hi, sent els ulls i les orelles de qui no vau poder ser-hi.
El resultat és aquest documental, L'escola expandida, i aquestes línies que ho expliquen i contextualitzen en el marc del Festival Internacional ZEMOS98.
Si l'educació ens competeix a tots, aleshores aquesta és una història per a tots els públics. Altres processos educatius són possibles, si els expandim. Començant per aquesta història i seguint per les vostres. Fins sempre!