Els deltes sempre estan en moviment, la seva aparença canvia al llarg del temps, ciutats que una vegada foren costeres, en l'actualitat es troben situades a kilòmetres de la mar. Però el temps de transformació natural d'aquests no és traumàtic. El paisatge es modela a poc a poc i la seva gent s'hi pot adaptar. Al delta del Llobregat la velocitat dels canvis s'ha accelerat dramàticament: la pressa per a disposar de les grans infraestructures fa que les obres no parin mai i que el paisatge es transformi ràpidament, sense temps per a acostumar-s'hi.

«S'ha presentat a Sant Boi el documental 'El delta negat'. En un moment en que s'està tramitant el Pla de protecció del Delta i el Pla Teritorial Metropolità de Barcelona, és bo saber quin és el punt de vista dels soferts habitants d'aquest espai que ens han anat prenent a poc a poc. Encara hi ha propostes de més infraestructures i més ciment al delta, algunes tan pintoresques com fer l'aeroport sobre el mar, encara s'impulsa un urbanisme expansiu com el Pla de Ponent de Gavà, les Oliveretes de Viladecans i, fora de l'àmbit deltaïc, però important per Sant Boi, la riera de Can Solé on cal evitar un planejament centrat en un projecte residencial i aprofitar l'oportunitat de fer una façana de ciutat verda i protegir l'últim corredor que uneix les masses forestals de la vall de Santa Bàrbara del Llor amb el riu. Segueix imperant la visió que el delta és un espai encara buit i que cal omplir, no amb carxofes, sinó amb formigó, asfalt i contenidors. Plantejar la viabilitat del parc agrari, la protecció de les zones humides, la millora ambiental del riu, la millora del nostre paisatge, no és un luxe, un caprici nostàlgic de quatre ecologistes que només pensen en ocells, tot al contrari, millorar el nostre entorn és qualitat de vida, és salut i és una millor identificació amb el lloc on vius. En temps de crisi la proximitat és un valor, només cal veure un diumenge al matí la quantitat de gent que s'acosta al riu malgrat l'estat de les obres, o s'enfila per les nostres muntanyes, cercant un respir i una mica de paisatge per engrandir l'esperit». Comenta en el seu bloc Josep M. Cervelló.

El delta negat