En una bodega de Gràcia, Diego (Abel Paz) parla dels seus records, de com va viure els successos revolucionaris del 19 de juliol a Barcelona, de la seva infància, de la seva mare, de com van passar de ser nens a ser adults precipitadament per la revolució, i va continuar recordant de com l'alegria inicial, va anar perdent a poc a poc, conforme comprenia que la guerra s'anava perdent, que tot estava perdut, amb els terribles bombardeigs sobre Barcelona, de la fugida cap a una França que els rebia no com herois sinó com revolucionaris, i els esperaven els camps de concentració sobre la sorra, i com l'esperit de solidaritat no s'havia perdut entre els espanyols, que vivien en la situació més miserable.

Francia, 1999. 40 min, color
Frédéric Goldbronn, imatge
François Rosolato, só
Stéphane Kayler, muntatge
Anita Perez, documentalista
Co-produccció de Cauri films / Périfilms / TV 10

Web del Documental