La utopia i els ideals per canviar el món es poden mantenir 70 anys després? Els homes i dones que el 1935 fundaven el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) creuen que sí. Aquell partit creat per Andreu Nin i Joaquim Maurín va néixer el 1935 sota el signe de la unitat de tots els obrers per aconseguir allò que estava pendent: una revolució que portés la justícia a Espanya.

El cop d'estat de Franco els va abocar a una guerra no volguda. Però a la vegada va ser l'oportunitat de portar a la pràctica la volguda revolució. Ciutats com Barcelona viuen dies d'autogestió i control per part dels obrers. Andreu Nin, com a flamant conseller de Justícia de la Generalitat, atorgarà el vot als 18 anys i crearà els Tribunals Populars que han de frenar certs excessos revolucionaris.

El POUM creia que aquella batalla contra el feixisme només es guanyaria si, al mateix temps, es feia la revolució. Això els va enemistar amb els comunistes, molt influenciats per la Unió Soviètica, que preferien un discurs més moderat. Des de Moscou, Stalin no veia amb bons ulls el procés revolucionari a Espanya, que escapava al seu control. La sentència de mort per al POUM va ser la denúncia dels processos de Moscou contra destacats membres de la revolució bolxevic. Els fets de maig del 1937 de Barcelona -magistralment narrats per Georges Orwell a "Homenatge a Catalunya" - suposaran un abans i un després en la guerra civil espanyola. En una clara intervenció de l'URSS, el líder del POUM Andreu Nin va ser detingut i assassinat.

El POUM va haver de viure dues clandestinitats. La primera, la de la repressió dins de la mateixa República. És el temps de l'espionatge soviètic, de les detencions, de les txeques... L'altra, més tard, amb el franquisme, quan la majoria dels seus dirigents van haver de marxar a l'exili.

Després, amb l'arribada de la democràcia a Espanya, el POUM ja no va tornar a funcionar com a partit. Els temps havien canviat. Potser ja no parlaven de revolució, però han mantingut la utopia per un món millor.