Roig i Negre narra l'ascens i desfeta del moviment llibertari a Catalunya i a l'Aragó, que és on d'una manera més contundent s'exemplifica el drama de l'esquerra no comunista entre 1936 i 1939. El documental no defuig però el terror que sectors de la CNT-FAI, juntament amb altres revolucionaris, van desfermar durant els primers mesos de guerra ni la contradicció que va significar, per a les minories més radicalitzades, la col·laboració del dirigents confederals amb els governs de la República i la Generalitat de Catalunya.

Si el 19 de juliol de 1936, els anarquistes van obrir les portes de les presons, com a símbol de l'inici de la revolució, a partir de 1938 els militants més revolucionaris de la CNT-FAI acabaran reclosos a les presons i als camps de treballs que el Servei d'Intel·ligència Militar (SIM) va instal·lar a Catalunya a la manera dels gulags soviètics.

M. Dolors Genovès, direcció, guió i investigació. Lluís Montserrat, realització. Tona Julià, producció. Montserrat Bailac, documentació. Susanna Tavera, assessorament històric.
Juan Manuel España, muntatge. Josep M. Suñé, càmera. Maria Santos, producció rodatge.
Anna Lage, postproducció fotogràfica. Albert Carlota, muntatge musical. Ramon Rubio, disseny careta.