El batejat com 'campament de l'esperança', muntat en ple passeig de la Castellana pels treballadors de Sintel és l'escenari d'aquest documental, que mostra la cara més lletja de la privatització: l'atur, el carrer, la cruenta lluita entre els interessos dels treballadors i els interessos dels capitalistes.

En vespres de les eleccions de 1996, Cándido Velázquez, el llavors president de Telefònica, ven la filial Sintel a l'empresari cubà-nord-americà Jorge Mas Canosa per 4.900 milions de pessetes. Des d'aquest moment, la companyia comença la seva caiguda. Cada vegada més pèrdues i menys treball. Alhora, però sense que es faci públic, es produïx una descapitalització de Sintel cap a paradisos fiscals. En 1999, aquests empresaris decideixen desfer-se de Sintel per 333 pessetes. L'empresa es trobava en suspensió de pagaments, amb els seus treballadors en vaga i enormes deutes.

En aquesta situació els treballadors ja no tenien res per perdre, i un grup d'ells decideix instal·lar-se, com protesta i de forma provisional, enfront del Ministeri de Ciència i Tecnologia, en ple Passeig de la Castellana. El que comença com un simple acte de protesta, va creixent i creixent fins a convertir-se en un enorme campament construït amb el que la gent d'aquesta rica zona de Madrid va rebutjant. Más de 1.500 treballadors —als quals després es van unir les seves famílies— ocupant entorn d'un quilòmetre del Passeig de la Castellana i demanant alguna cosa tan simple, obvi i humà com un treball, el seu treball, el qual els havien robat.

Pere Joan Ventura dirigeix aquest documental sobre un guió de la periodista Georgina Cisquella i del mateix director. Ventura aconsegueix que ens convertim en un més dels treballadors de Sintel, que sentim el que senten i que ens adonem que en qualsevol moment pot passar-nos el mateix que a ells. Sota la música de Manu Chao i del Reverend s'embasta una història trista, la lluita d'un grup d'homes, dones i nens, per un dret fonamental: el treball.