La batalla d'Alger és una pel·lícula filmada en blanc i negre que retrata els orígens, el desenvolupament i la fi de l'enfrontament entre el Front d'Alliberament Nacional (FLN) d'Algèria i les autoritats colonials franceses en la ciutat d'Alger entre 1954 i 1957, amb un ràpid salt final que condueïx fins al moment de la independència d'Algèria en 1962. Per a això, segueix els passos d'un dels més destacats activistes de la casbah d'Alger, Omar Alí La Pointe, des dels seus anys de joventut en els quals es guanya la vida com triler i macarra fins a la seva mort al setembre de 1957, acorralat per les tropes paracaigudistes franceses. Després de la dolorosa derrota de Dien Bien Phu, la Legió Estrangera francesa té una posibilidad de provar-se a si mateixa. L'oportunitat de fer-ho sembla estar a Alger, una de les colònies gal·les més properes a la metròpoli però els habitants de la qual han entrat definitivament en el camí de la independència. Així, algerians i legionaris s'embardissaran en una brutal contesa, en la qual la tortura, la traïció i l'assassinat seran les armes més emprades.
Un film comissionat pel govern algerià que intenta mostrar la guerra de la independència d'aquest país des de la perspectiva d'ambdós bàndols. Rodada amb un estil semi-documental i guanyadora de nombrosos premis (entre ells el Lleó d'Or i el FIPRESCI del Festival de Venècia), la cinta pretén ser una reflexió sobre com la guerra embruteix a tots aquells que participen en ella. Filmada íntegrament a Algèria, va ser dirigida pel realitzador italià Gillo Pontecorvo i el seu repartiment va estar format, majoritàriament, per actors d'algerians.
