La pel·lícula descriu el procés de recuperació d'empreses a Argentina per part dels treballadors. Una pel·lícula dels canadencs Avis Lewis i Naomi Klein. Amb voluntad subversiva i d'emocionar gracies a una història humana a les antípodes del reality show, Klein y Lewis pretenen que La toma dongui un gir de 180 graus al debat sobre la globalització. Cóm? Presentant alternatives a una problemàtica, la de la fuga de capitals i la deslocalització d'empreses, , capaç d'arrasar un país fronterer entre el primer i el tercer món com Argentina però que amenaça per igual a Barcelona, Torontó i Caracas.

Lewis admet que s'han ocupat fàbriques en altres llocs i moments de la història, però destaca del cas argentí un èmfasi nou en la democràcia de base assembleària i l'exemple d'una lluita obrera que substitueix la tradició de la vaga per la insistència en el dret i la necessitat de treballar amb dignitat. Klein puntualitza: Si en els anys 70 l'ocupació de fàbriques va ser fruit d'una ideologia que anava del cap als peus, avui s'ha invertit el procés i la política neix i creix en accions com la d'ocupar no només una fàbrica, sinó una casa, un centre social o --agafats d'internet-- un programa de programari lliure o una cançó.