Aquesta obra de tints tragicòmics tan pròxima a la nostra cultura, pel seu humor i idiosincràsia, gaudeix com totes les grans obres de no tenir fronteres, de ser universal. La solidesa de la seva construcció dramàtica, la seva latent temàtica i el seu llenguatge directe, senzill, lloc a boca d'uns personatges tan propers i recognoscibles com ho són les circumstàncies familiars i socials per les quals aquests transiten, fan que aquesta obra no solament sigui ja un clàssic del nostre cinema sinó que, a partir d'aquí, pugui convertir-se en un text significatiu per al Teatre.

La pel·lícula es desenvolupa a l'Espanya franquista dels anys 60. Explica la vida de José Luis, interpretat per Nino Manfredi, un jove que treballa en una funerària i es veu en l'obligació de casar-se amb la filla d'un botxí quan aquest els sorprèn al llit.

L'ara sogre de José Luis, encarnat per José Isbert, està a punt de jubilar-se i decideix que el seu gendre hereti l'ofici. D'aquesta manera la jove semblant podrà aconseguir l'habitatge que necessiten.

José Luis és incapaç de matar una mosca i es troba amb un ofici que res no li agrada. Resa cada dia perquè no el cridin a executar ningú i somia que indultin tots els condemnats a mort.

La figura del botxí es mostra en aquesta pel·lícula com una víctima de la societat, i es tracten temes tan variats com la frustració, la destinació, la insolidaritat, la diferència entre classes socials i l'agressió. L'al·legat contra la pena de mort és la clau del seu argument.