El nostre Món que alguns anomenen desenvolupat, viu unes dates senyalades: El Nadal. Tothom surt al carrer hipnotitzat cap a les botigues per consumir. Diuen que els espanyols ens (es) gastarem (an) més de 6.000 milions en les compres nadalenques, un 30% més que a la resta de mesos. I mentre uns corren cap a les botigues sense problemes, els altres corren cap a les tanques per saltar-les i accedir al fort de la civilització "avançada". Em refereixo als immigrants que dia rere dia tracten de passar cap a aquesta banda. Desenes de vides humanes es perden al mar, d'altres es deixen les mans a la tanca de la vergonya. Les mercaderies tenen molta més sort que aquestes persones perquè cada dia ho tenen més fàcil per anar d'un lloc a un altre del Món... "Tot això ja ho sabem. És molt fàcil veure i parlar però és fàcil és tancar els ulls i callar. És molt  més fàcil donar-li la raó als poderosos, justificar el genocidi normalitzat, defensar fortament unes engrunes que qualsevol dia desapareixeran  o que mai podrem disfrutar perquè morirem malalts pel menjar mercantilitzat i l'aire intoxicat, atropellats o empotrats a les carreteres del consum salvatge o al nostre lloc de treball". 

L'any passat a Indymedia Estrecho, es va publicar un dossier complet que recollia la informació del que estava succeint aquells dies. També es van publicar a Internet uns àudios que recollien els comentaris dels guàrdies civils que vigilaven la frontera. Dos amics de dvactivisme ens han fet arribar "Tanca ", un vídeo editat l'any passat per Telenoika i que reflexa molt bé el sentiment expressat més amunt.

Bon Nadal.