Totes les persones privades de llibertat responen a un nom que de vegades s'oblida per la cosificació que exerceix la institució. Sense massa esforç s'acaben convertint en un nombre, en una xifra més, en una dada estadística, però la veritat és que tots i cada un d'ells, totes i cadascuna d'elles, prové de les seves pròpies circumstàncies.

No són un nombre. No són una taxa de criminalitat, de reincidència, de tipologia delictiva. No són un experiment social. No són partides pressupostàries. No són conclusions d'estudis sociològics, jurídics o criminològics. Són persones amb nom i cognom, amb família, amb entorn, amb sort o sense, però persones.

Les cartes ocupen temps, traslladen la ment, dibuixen il·lusions, dissenyen esperances. Les cartes es llegeixen una vegada i una altra fins aprendre de memòria; són el triomf de la persona enfront de la institució; són la no cosificació, la resistència, la llibertat.